Els cursos de renovació en la metodologia d'ensenyament haurien de ser obligatoris!

Un cop finalitzades les meves pràctiques, dir-vos que he estat encantada amb els infants, que he après moltíssim i ja estic desitjant tornar-hi!
L'escola m'ha agradat més conforme han anat passant els dies ja que la primera impressió va ser la d'una escola tradicional. El fet que us volia comentar és que aquesta escola em transmet la idea de que ha volgut innovar i es veu en les metodologies que empra: projectes, tallers, activitats internivell, ús de les TIC, però alhora treballa amb metodologia tradicional a l'hora d'ensenyar als infants la lectoescriptura. Com pot ser que avanci tant per una banda i per la banda d'ensenyar a llegir i escriure, ho facin com es feia vint anys enrere? Vaig preguntar-li a la mestra i les seves paral·leles treballen amb les mateixes fitxes.

Bàrbara Rodríguez       2.12.13

Amb molta il·lusió a l'aula de La Lluna

Hola companys/ companyes!!
Després d’aquestes tres setmanes de pràctiques m’agradaria compartir amb vosaltres la meva visió global. Al llarg d’aquests dies he anat “perdent” la vergonya i dia rere dia m’anava sentint més agust amb l’equip educatiu. Així doncs, he pogut anar preguntant to allò que no entenia i que no acabava d’entendre.

La tutora és una mestra molt carinyosa que para atenció a cada un dels infants, cada dia em sorprenia el tracte que té amb els infants. Sap mostrar molt d’afecte, molta tranquil·litat, seguretat i no només als infants i a les famílies sinó que també amb l’equip educatiu.
Cal que us digui que m’he adonat de lo complicat que pot arribar a ser treballar en equip i la importància d’un bon clima per treballar...

Referent als infants he notat com han anat madurant i han anat desenvolupant moltes de les seves capacitats.. Tot i que els infants són molt menuts he pogut observar com  uns intenten aprendre dels altres i cada un d’ells s’intenta comunica de la manera que pot. Com ja us vaig poder dir amb l’anterior entrada cada dia m’he endut una sorpresa positiva... Cal que us digui que aquestes tres setmanes m’han donat una sorpresa positiva ja que realment no pensava que aquesta etapa de 0-3 m’acabes agradant tant.

                                                                                        Marcela Andreu Alegre

Hola companys,

Aquesta ultima setmana ha vingut un grup de musica ha fer un petit concert per els nens.  Van tocar les cançons que escolten habitualment, això va fer que els nens mostressin més implicació. Un altre aspecte a destacar és que la tutora ha introduït nous racons a l’aula per els més grans. Els racons són de cuineta i de nines. Aquesta ultima setmana han vingut molt pocs nens, i en algun moment ens hem ajuntat amb els més grans i ha sigut molt interessant.

El divendres abans de marxar la tutora i jo vam ajuntar als nens i els vam explicar que jo marxaria però que tornaria en menys de tres mesos.

Mica en mica acomiadem la tardor!

Durant la última setmana de pràctiques, vam acabar de decorar la nostra estança lila amb fulles, teles, dibuixos fets pels nens, etc. Va ser una setmana bastant completa, ja que ens van venir a visitar unes noies, les quals ens van fer una petita actuació sobre la tardor. En aquesta actuació, van aparèixer moltes de les cançons que havíem après durant aquests dies, per tant, es tractaven de cançons molt conegudes pels infants. D'aquesta manera, l'actuació va ser molt alegre ja que els infants van ballar i cantar tots plegats, fins i tot, les mestres i la directora. Va ser un moment molt interessant veure als infants com estaven contents per què se sabien les lletres i les coreografies de les cançons. A més a més, vaig observar la diferència de nens que hi ha a l'hora de fer una activitat moguda i diferent.

Evelyn Ccente

Anem a la biblioteca!!

Hola Companys i Companyes!!

M'agradaria compartir amb vosaltres, una de les sortides més divertides de la segona setmana de pràctiques. La qual vam anar a passar un matí sencer a la biblioteca de Terrassa, aquesta es troba molt a prop de l'Escola Bressol la Soleia. Va ser un matí bastant entretingut, ja que els nens mai havien anat a visitar una biblioteca plena de diferents llibres. Molts nens i nenes es van quedar bocabadats al veure la quantitat de llibres que hi havia, tots eren diferents, alguns amb molts dibuixos, colors, amb diferents tactes, etc. En aquesta visita, ens va acompanyar una mestre de reforç, que juntament amb la referent de la biblioteca van explicar un llibre molt divertit, on tots els nens estaven emocionats en escoltar la petita historieta. Al arribar a l'escola, ja era l'hora de la recollida dels infants, i tots els menuts van anar a explicar als pares tot els llibres que havien anat a veure. Molts d'ells van anar a visitar un altre cop la biblioteca, però aquesta vegada acompanyats pels seus pares.

Per acabar comentar, que aquesta va ser una sortida molt divertida ja que vaig poder observar quins eren els gustos de cada infant en relació a la lectura. A més a més, només veure la cara dels infants al tenir tots aquells llibres davant, va ser un moment molt agradable.

Fins aviat!!
Evelyn Ccente

El respecte cap a la diversitat no entén de edats



El divendres va ser l’últim dia de practiques d’aquest primer semestre,  i un gran dia per descobrir les grandioses persones que hi ha dins d’una escola.

Pel dematí, vam anar a veure les curses de l’escola. Aquestes curses són peculiars, ja que a l’escola hi ha tres grups: els blaus, els blancs i els verds. Cada grup es composa per nens i nenes de entre 3  i 12 anys.

Els primers en fer la cursa van ser els nens de 3, 4 i 5 anys on cada infants competia amb el seu color, i no amb la seva classe.

Dic competia, perquè moltes escoles plantegen les curses com una competició, on l’únic objectiu és ser el millor, i no li donen importància al fet de participar amb l’esforç que per a cada nen i nena representa.

En aquesta escola no és així, i em vaig adonar quan van córrer els nens i nenes de 6, 7 i 8 anys. En aquesta segona cursa hi havia un nen que, té autisme i el soroll el posa molt nerviós.

Aquest nen quan veu les curses crida per animar als del seu grup com els altres, però a ell no li agrada que li facin quan corre, perquè es bloqueja.

Quan aquest nen es preparava a la fila, la directora pel micròfon, va recordar als espectadors que hi havia un nen que no li agradava que l’animessin, perquè es posava nerviós, i que quan ell sortís tothom havia de fer silenci.

Quan va començar la cursa, el públic animava amb bogeria, i semblava que hi hagués un gran descontrol, però quan a aquest nen li va tocar corre, va aparèixer la màgia del silenci. Tot el públic va fer silenci en el temps que aquest nen feia el recorregut, i quan va  arribar a la meta tothom va començar a animar a la resta de corredors.

Pell de gallina i plorera, no em vaig poder aguantar.

Les altres mestres em van dir que a elles el primer cop també els hi va passar, i que en cada cursa que surt aquest nen, se’ls i posa la pell de gallina.

Es aquell moment em vaig plantejar que és l’entorn qui limita a les persones.

D’aquest nen en un altre escola s’hagués dit que té una limitació per fer les curses, i potser, no participaria. Però en aquesta escola, és l’entorn de la cursa la que canvia perquè aquest nen pugui fer allò que sap fer, corre.

Ens em de plantejar que les persones no tenen límits, sinó que és l’espai que ens envolta el que limita, i aquest espai el podem canviar per poder-hi conviure tots tal i com som.

Aquesta és la conclusió a la que jo he arribat vosaltres hi esteu d’acord?

Mireu aquest vídeo, és la viva imatge del que jo vaig veure divendres.

https://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ

Mireia Arranz

Pa amb Oli i Sucre

  

Hola tothom

Aquesta última setmana ha estat molt especial a l'escola degut a que hem celebrat l'aniversari del fundador de les Escoles Pies Josep de Calassanç. Mai havia viscut una celebració així a l'escola amb molta alegria per part dels nens i les mestres, pel matí al patí va ser diferent per què varen venir el nens de 4t , 5e, 6e de Primària a l'escola dels petits per fer-lis la "Fireta" que eren un conjunt de jocs i activitats des des llençar pilotes contra construccions, pintar-se la cara, jugar a pirates, fer un circuit amb bicis petites., va ser molt bonic tot un ambient molt familiar dels nens grans amb els petits.

Per la tarda vem fer el berenar per tots els nens de l'escola que també el feien p4 i p5 i els de p3 feien les estovalles, el berenar era Pa amb Oli i Sucre, va ser molt divertit veure com preparaven els pa amb oli i sucre, experimentant i llepant el sucre i l'oli i olorant el pa. A més tots els cursos de p4 i p5 havien après durant aquells dies el poema de Miquel Martí Pol que es diu : Pa amb Oli i sucre". Quan tot estava preparat vem baixar al pati tota l'escola i vem deixar el pa a les taules decorades amb gomets pels nens de P3 i van posar una cançó i uns nens van recitar el poema que havien après i vem tastar el pa amb oli , per cert estava molt bo us ho recomano.

Els nens durant la setmana anterior ja m'havien explicat una mica en que cosistia el dia de la Fireta, el dia desprès de la celebració vem fer una fitxa per recordar aquest dia que la vaig trobar molt original consistia en retallar un dibuix que tenia forma de llesca de pa, posar-li cola líquida que previàment l'havien barregat les mestres amb pintura groga per què semblés oli i desprès una mica de sucre per sobre. Van quedar molt macos tots.

Experimentem amb arròs

La primera setmana va ser esgotadora. Aquesta segona setmana he estat més còmode ja que estava millor situat i sabia que fer i com en tot moment. La Fina comparteix tots els dies amb mi el que fa i perquè ho fa. Li vaig demanar fins hi tot fer l’activitat del teatre de titelles que va anar força bé. Tot hi això, de totes les activitats em quedaria amb la d’experimentació (foto). Tan simple com omplir d’arròs uns recipients, donar  unes culleres i pots d’Actimel. Els nens van gaudir una bona estona aprenent les característiques d’aquest material.

Cada dia ajudo a la Fina a canviar tots els bolquers de tots els nens. A vegades em diu que ella s’ocupa dels que es fan “caca” però igualment els canvio quan puc.

L’hora del pati és potser el moment on més pots aprendre dels petits. Quins són els seus interessos, que li agrada fer, com ho fa, amb qui ho fa...  Ha estat una setmana de pluges i els nens de la classe dels elefants quasi no han pogut sortir i s’ha notat molt, estaven més irritables, més nerviosos i molt més intranquils.Per sort els darrers dies de la setmana va sortir el sol, els nens es van tranquil·litzar força. 

Primera setmana a Niu d'Infants!

Durant la primera setmana m'he adonat realment de que el treball a l'escola bressol és molt diferent que al de les aules de tres a sis anys. Per una banda es tracta d'un treball molt més físic, com s'aprecia a la fotografia on surt la Fina (la mestra) amb dos nens als braços i envoltada de més alumnes. Per altra banda la flexibilitat a aquestes aules és total. El poder que té la mestra durant les activitats i la forma de dur-les a terme és molt més gran que a les escoles de 3-6.

Durant aquests primers dies he conegut molt més a fons als nens i a les famílies. Les mares comparteixen amb mi algunes de les seves inquietuds.

Cada dia fem una activitat. D'aquesta primera setmana em quedo amb l'activitat de voles de colors, on ens tanquem a una habitació a les fosques amb pilotes de fan llum.

Per acabar diré que ha estat una setmana diferent ja que va venir un parell de dies la meva fillola, que es va comportar molt bé tant amb mi com amb els nens i la mestra. 

LA CARTA ALS REIS MAGS

Bona tarda companyes i company !

Ja ens queda molt poquet per poder seguir aprenent i gaudint de les escoles i dels infants. Jo personalment estic molt contenta amb la classe dels cargols i amb la meva tutora de pràctiques. No tinc ganes d'acabar-les i els trobaré molt a faltar.

Avui us volia explicar que dimarts, vaig anar al teatre amb els cargolets, a  veure una obra de teatre titulada: La carta als reis mags. Ens ho vam passar molt bé tot i que era una obra que l'escola no coneixia, ja que a última hora  per certs motius la van canviar, i no els hi va acabar de convèncer. Les mestres de p3 i p4 opinaven que era una mica llarga i només apareixien dos actors i titelles, sense música, sense  colors, sense gaire cosa, fet que als nens i nenes no els hi va " atrapar " gaire. Però tot i així van sortir encantats.

Cal dir que la setmana d'abans d'anar al teatre la mestra ja els hi va començar a explicar que hi aniriem, com es titulava l'obra, i sobre tot tractant el tema dels reis; si sabien qui eren, quants, com eren, quan venien, etc. La veritat que em va sobtar moltísim ja que cap nen sabia qui eren els reis, no ho tenien interioritzat de l'any anterior! La tutora em deia que també ho van tractar a P3, però ja no se'n recordaven. A partir d'aquest dia una estoneta al dia es recordava aquesta sortida i es parlava una mica dels reis.

Quan vam arribar del teatre, al matí, es va fer una petita pinzellada recordant els personatges que van sortir, els noms de les titelles, de que tractava la obra de teatre... i a la tarda una altra vegada i ja eren tots uns experts. La veritat que ells s'ho van passar genial i  jo encantada de poder haver experimentat una activitat fora de l'escola junts i poder observar les seves reaccions.

Fins aviat ! !

Meritxell.

2a Sessió de Joc Heurístic

Hola companys i companyes!

Ahir vaig poder observar la segona sessió de Joc Heurístic. No sé si ho recordeu, però la setmana passada vaig fer l’entrada sobre la primera sessió, compartint amb vosaltres alguns interrogants que em van sorgir.

Doncs bé, en aquesta segona sessió, la mestra va treure el següent material: mànegues, tubs, pots metàl·lics i cadenes. El material era molt menys variat que a la primera sessió, però hi havia bastant per a que tots poguessin agafar. Tot i així, els nens i nenes tampoc van jugar gaire. 

La meva tutora es va quedar molt sorpresa, ja que no entenia el perquè no li feien cas. Sempre hi ha alguns que no els interessa, però en aquest cas són la gran majoria. Cal dir que aquesta segona vegada, vam treure fóra de classe quasi totes les joguines, però els infants agafaven les cadires, els coixins, s’estiraven al racó tou... 

I ara, què passa? Per què els nens i nenes continuen sense interessar-se pel joc heurístic? Pot ser que el material no els agradi? O, encara que tenen un any, ja han passat l’etapa del joc heurístic?

Salutacions.

Jennifer Valencia

Tallers dins les aules!!

Hola a tots!!

Primer de tot dir-vos que durant aquest període de pràctiques a l’Escola Bressol Soleia, està sent una experiència molt positiva, tant personalment com professionalment. Ja que he tingut la oportunitat d’observar diferents moments dins de l’escola que m’han ajudat a guiar-me molt més en aquest món.

És per això, que voldria compartir amb vosaltres una de les setmanes que he trobat molt interessant. Es tracta doncs, de la setmana dels tallers dins de les aules. Va ser una setmana molt enriquidora, ja que vaig tenir la oportunitat de veure diferents propostes de les mestres cap als infants, sempre tenint en compte els gustos d’aquests. Per tant, cada dia es tractava de fer un taller diferent dins d’una estança (aula) diferent. Aquests tallers es basaven en la tardor, ja que és l’estació la qual s’està treballant durant aquest semestre. Un dels aspectes a destacar d’aquesta setmana de tallers, va ser la observació de  les actituds dels diferents nens, ja que he pogut veure que molts d’ells no estaven preparats per fer aquest tipus de tallers, ja sigui per por o per vergonya. D’altra banda, esmentar que és molt gratificant que els nens es puguin familiaritzar amb aquesta estació a través de diferents activitats i a la vegada, arribar a passar-s’ho d’allò més bé juntament amb els altres companys.

Per acabar comentar que ha estat molt agradable l’observació durant aquests tallers, ja que en aquests moments te’n adones que és molt important el benestar dels infants. És a dir, que sempre s’ha de treballar amb ganes i amb molt d’entusiasme per tal de fer possible un bon futur per aquests infants que tot just estan començant a créixer.

Evelyn Ccente 

Hola a tots!

 La meva estada a les practiques esta resultant molt maca, la veritat és que no tornaria a la Universitat! Em quedaria a la classe dels ànecs. Des del primer dia fins ara hi ha agut molts canvis, alguns cap a millor i alguns no tant. Hi ha nens que en molt poc temps han evolucionat de manera favorable en molts aspectes, d’altres hauran de començar a ser tractats. La mestra ja ho esta posant en marxa, a fet alguna entrevista amb pares, divendres vinent venen diferents professionals a l’aula a observar a un infant, encara no esta diagnosticat però creuen que te Autisme. Hi ha una nena àrab que es nega a fer res a l’aula, es molt llesta però no s’implica, no parla,... un infant que per el que podem observar la tutora i jo i anem comentant fa dies crida molt a l’aula i fa molt de soroll i creiem que no hi sent bé, de fet el cridem i fins a la tercera o quarta vegada no es gira. Podria tenir algun dèficit d’oïda cosa que esta afectant al seu desenvolupament i a la vegada al seu aprenentatge diari. La veritat és que m’estic implicant molt amb aquests alumnes, sóc una més de l’aula i això s’agraeix. Treballo en una llar d’infants i havia estat a P5 al primer Practicum, però cada curs, aula, infants, tutora, escola,.. són diferents i estic aprenent moltes coses. Mai acabes de tenir un aprenentatge complert quan parles d’infants per molta vocació que tinguis. Cada dia es un repte i una experiència nova e irrepetible.

Els ànecs m’estan ensenyant i aportant moltes coses en el meu aprenentatge i personalment em sento molt satisfeta.

Ens veiem aviat!

Aïda Vallejo

Diferència entre la pissarra digital i el full

Hola companys i companyes,

A la meva classe hi ha la PDI, i la veritat és que m'encantaria en el meu futur com a mestra poder trobar-me en una classe amb una d'elles. Per començar perquè jo mai no m'havia imaginat que pogués tenir tantes funcions i tantes possibilitats de treballar... La mestra en un moment donat els posa contes de la web "Una mà de contes", els posa jocs de lectura i escriptura de la web edu365, a anglès fan jocs amb el vocabulari que han estat treballant... És una manera d'aprenentatge amb la qual els infants que avui dia que ens trobem a l'escola, se senten molt identificats i els crida molt més l'atenció.

Moltes vegades la mestra els posa activitats a la pissarra digital als infants que han acabat la feina, i en aquests moments es veu la motivació que agafen els infants que encara no han acabat i l'esforç que posen per acabar quan abans per poder ells també "jugar". I dic "jugar" perquè per ells és un joc però realment estan aprenent amb les activitats. Es nota que s'ho passen pipa, i l'únic que ha canviat ha estat el suport (de paper a pissarra digital).

Bàrbara Rodríguez              25.11.2013

Fem Joc Heurístic!

Hola!
 

Aquesta segona setmana de pràctiques a l’aula de caminants, he pogut observar com la meva tutora ha realitzat la primera sessió de joc heurístic. 

Després de l’acollida a les famílies i als infants, la tutora em va demanar que sortís a la SUM (Sala d’Usos Múltiples) amb la mestra complementària i els nens i nenes de l’aula perquè necessitava preparar la classe, ja que faríem la primera sessió de joc heurístic.

Passats 10-15 minuts va sortir i va demanar als nens i nenes que recollissin les joguines de la SUM perquè els havia preparat una sorpresa a l’aula. Els infants de seguida van recollir i van marxar ràpidament, a la porta per veure que hi havia. Quan la mestra va obrir, els infants van anar directes a agafar tot el material que hi havia en el terra, que era molt variat. Podien trobar tubs de diferents mides i colors, pals de fusta, cadenes metàl·liques, capses, pots metàl·lics, anelles de fusta, taps de plàstic, etc. Els va posar música relaxant de fons i els va deixar fer. Al principi, tots manipulaven els materials, però al cap de 5-10 minuts, la gran majoria van marxar a jugar a una altra cosa. Mentre, la tutora observava als infants i feia les seves anotacions. La sessió va durar aproximadament 30 minuts.

Considero que el joc heurístic és una activitat molt rica on s’exercita les capacitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels infants. I que als nens i nenes de 12 a 24 mesos els agrada molt, ja que gràcies al desenvolupament de la motricitat, passen del joc exploratori (agafar el material, veure’l, tastar-lo, llençar-lo, picar contra el terra o qualsevol objecte...) al joc que poden manipular, apilar, classificar, ficar, omplir, buidar, enfilar, etc.

Aleshores, si als infants els agrada, què va passar en aquesta sessió? Què va fallar perquè els infants deixessin ràpidament de fer joc heurístic?

Personalment, considero que potser que un dels errors fos que no va treure la resta de joguines de la classe i per aquest motiu els nens i nenes podien escollir. D’altra banda, també cal comentar que hi ha un racó a l’aula “fixa” on hi ha una taula amb uns 5-6 pots metàl·lics amb diferents materials (cadenes metàl·liques, cordons, cintes, taps de plàstic, etc.) amb els quals els infants acostumen a jugar cada dia. Llavors, té sentit fer una primera sessió en general si pràcticament, fan joc heurístic cada dia?

Després de la sessió, la mestra em va facilitar uns fulls informatius sobre com s’ha de treballar el joc heurístic i que compartiré amb vosaltres (si us interessa) quan tornem de les pràctiques.

Jennifer Valencia 

Cada Infant busca el seu lloc

Hola a tots/es

Durant aquesta setmana mentre feiem un racó amb els infants de la clase, li he fet un comentari a la mestra sobre el comportament d'alguns infants i m'ha dit que les nenes eren les mes tranquiles que els nens ja que són menys a l'aula però el que em va dir desprès em va sorpredre i vaig poder.ho comprovar al cap d'una estona. Hi ha una nena a l'aula que es dius Julia i que busca ser la protagonista de tot el que es fa , s'avança abans de que vulguis parlar i es una nena molt impacient. Pel que m'ha dit la mestra la nena té baixa autoestima i per qualsevol fet que li pasa es posa a plorar com si algú se li adelanta per agafar una cosa o si li prenen, llavors la Julia també es comporta d'una manera autoritaria cap als seus companys i també amb la seva mestra, li agrada manar molt cap als altres i els i diu el que han de fer i tots l'han de seguir. Es interesant per què és com una lluita de poder cap als altres però al trobar-se insegura amb si mateixa es posa a plorar, ho he observat aquests dies i passa moltes vegades.

A vegades també fa mals gestos cap als seus companys i no sé si creu que es la millor manera de guanyar-se la seva amistat o confiança.

Fa comentaris com "Si no em deixes jugar deixaras de ser la meva amiga", " Aquesta joguina o aquests colors són meus i prou " o "Si no em deixes els colors ja no voldre que estiguis amb mi". I quan li has de rectificar allò que ha fet o diu malament arrenca a plorar , desprès se li passa la rabieta que pugui tenir i torna a jugar.

M'agradaria que si voleu opinar sobre aquesta situació o teniu alguna experiència similar  l'expliquesiu, gràcies.

Gerard Garcia Monreal

La intenció a vegades no és suficient



Avui he estat parlant amb una persona que és mestra d’un centre educatiu del voltants a l’escola del mar, on faig practiques.

Aquesta persona, coneix la metodologia de l’escola i algunes de les mestres. Hem estat una estona intercanviant opinions sobre l’escola, i finalment hem arribat a la mateixa conclusió. És una escola que té un passat positiu, ja que va ser una escola innovadora en la seva època. Actualment els pares tenen una  idea o imatge molt positiva, tot i que cap de les dues sap perquè, però realment té una metodologia molt tradicional, tot i que la intensió és no ser-ho, però a vegades amb la intenció no és suficient.

Hem plantejo com una escola tant  innovadora per la seva època, pot acabar sent tradicional. Que ha passat durant aquest transcurs d’anys per perdre una bona pràctica educativa o no millorar-la? Com es pot fer perquè la ideologia i la bona pràctica educativa d’una escola no es perdi? Sobretot si el personal no l’escull la pròpia escola (escola pública).

Mireia arranz

L’ importància de sentir-se còmode a les pràctiques

Hola companys i companyes, com van les pràctiques?

En aquesta setmana el que m’agradaria explicar realment, és que em sento molt còmode amb la classe dels gegants de P5.

Crec que tots ja em tenen la confiança suficient, ja que hem pregunten, explico les activitats quan els i sorgeixen dubtes, o bé  quan les estan fent.

Noto que els nenes/es compten amb mi com una guia i aguda en el seu aprenentatge.  

En definitiva em sento una més dins l’aula de p5C.

Crec i considero que és molt important sentir-te així quan estàs fent les pràctiques ja que és un moment per aprendre molt, treure pors i agafar experiència de la teva futura professió.

Com ho veieu vosaltres?

Després aquesta setmana, hem començat a cantar nadales, ja que d’aquí poc faran la festa dels avis, que consisteix en què tots els que poden venen a l’escola una tarda. Cada curs d’infantil canten dues  nadales i tot seguit berenen tots junts .

Per aquesta raó he descoberta dues nadales que m’han agradat molt i si teniu un moment ús les recomano que les escolteu són: M’agrada el Nadal de Damaris Gelabert i És Nadal de Teràpia de shock.

 I per acabar la setmana, el divendres  per la tarda vam celebrar Santa Cecília ( la patrona de la Música), a l’auditori de l’escola  tot infantil. Les mestres van preparar un conte musical, és deia “ La cançó més bonica del món” on feien participar els infants cantant les cançons, i tot seguit vam anar anar al pati per finalitzar la setmana.  

 Laura Bigas 

Hola companys,

Aquesta segona setmana hem estat molt bé a l’aula. Han vingut menys nens i la tutora i jo hem pogut estar més atentes a cada nen.  Això m’ha permès observar com són les respostes dels nens en el primer cicle d’infantil.  Cada dia veig més interacció entre els nens i jo. Un dels nens de la classe dels conills ha començat a caminar aquesta setmana. Estar present en aquell moment i veure com ha evolucionat és molt gratificant.

Un dubte que he tingut aquesta setmana és com reaccionar quan els pares porten els nens malalts a classe. Com ha professora que he de fer? Hauria de trucar als pares? O quan el portin dir-li que no el poden deixar? O deixar que es quedi a l’escola amb els altres nens?

Hola companys,

El més destacat de la primera setmana de practiques intensives va ser l’apadrinament de la fillola.  Aquells dos dies vaig poder veure algunes inquietuds que tenia la noia que em van recordar  a les que teníem nosaltres a primer. En general la primera setmana va ser molt tranquil.la  i els nens van estar molt bé. Estar tants dies amb ells va fer que els nens s’acostessin més a mi i em tinguessin més confiança.

Amb molta il·lusió a l'aula de la Lluna

Hola companys/es!!!

Espero que les practiques us estiguin anant d’allò més bé!! Referent a les meves pràctiques us he de dir que els infants cada dia em sorprenen positivament amb nous gestos, noves mirades... En aquest curt període he vist com els infants van madurant dia rere dia.

Quan vaig arribar a l’aula de la Lluna (classe mixta) alguns infants gatejaven, d’altres no, i només una nena ja caminava. Ara aquesta segona setmana puc dir-vos que: quasi tots els infants caminen “amb seguretat”, es fan entendre d’allò més bé i busquen les nostres mirades (la de la tutora i la meva).

El cas més sorprenent és el d’una nena que constantment plorava perquè només volia estar a la falda i a la que estava a terra plorava durant estona i estona però aquesta setmana la menuda ha fet un canvi d’allò més sorprenent... No plora quasi mai, està intentant “aprendre” a gatejar, tolera molt més bé que l’adult no estigui 100% per ella, i comença a manipular el material que els hi proporcionem. A què és degut aquest canvi?

També m’agradaria compartir amb vosaltres que tot i que els infants són molt menuts, hi ha alguns que busquen als seus companys per compartir alguna cosa, per “explicar-li” el que ha descobert, per donar-li la pipa o fer-lo dormir... He de dir que cada infant em fa entendre el que vol i que em treuen un somriure d’orella a orella cada dia.

Finalment, dir-vos que cap a finals de la primera setmana vaig aconseguir adaptar-me al ritme dels infants, a entendre les seves mirades i les seves poquíssimes “paraules”. Estic gaudint de totes les petites coses i sorprenent-me cada dia amb els seus gestos, les seves mirades i les seves inquietuds.

Marcela Andreu Alegre

El més rellevant de la primera setmana de pràctiques

Hola Companys i companyes.

La primera setmana de pràctiques, la veritat és que va anar molt bé. El més rellevant que m'agradaria compartir amb vosaltres és que el passat dia 12 de novembre vam anar d'excursió pel matí, a la Guàrdia Urbana, a la comissaria situada al costat de la parada de metro Penitents. 

La visita consistia en què dos policies ens ensenyaven la comissaria i tot seguit les motos, cotxes i furgonetes on podien pujar-hi els infants. Aquell moment va ser el més divertit entre llums, sirenes...   

Per acabar la visita, ens van posar un vídeo de les tres bessones que anava sobre la seguretat vial, on formulava preguntes i ells entusiasmats les responien. 

El dia següent va venir la fillola, la Rocío. Realment estic contenta de l'experiència però la Rocío la vaig trobar una mica paradeta i em notava en bastants moments que parlava massa i em preocupava el fet de si em feia pesada. 

Doncs bé ella em va dir que tot li havia quedat molt clar i que havia estat molt agust aquells dos dies i sincerament això és el que em tranquil·litza.  

Laura Bigas 

Una canço una il·lusió

Hola a tots.

Fa uns dies mentre a la clase on estic de P4 a L'escola Pia de Mataró, va succeirme una fet molt curiós. Mentre els infanst estaven cantan cançons que la mestra havia posat en un cd i ella cantava, jo li vaig comentar-li que una de les cançons que sonava que es deia "Un Yanqui " jo la coneixia amb una altre versió i em va oferir que la cantés amb tot els nens abans d'acabar la clase. Els nens estaven il·lusionats i jo una mica nerviós ja que estava davant de 26 nens/es que em miravem amb atenció. Els hi vaig cantar i alguns nens no els hi va agradar gaire però hi havia que els hi havia agradat molt, al cap d'uns dies els nens van demanar-me que la tornés a cantar aquí hem va sorprendre molt que realment els agrades tant i que a més la cantaven quan estan fora de l'escola o a casa seva. Relament vaig adornar-me que amb un simle gest o cantar una cançó els infants la comprenen ràpidament i et demanen una i una altre vegada que tornis a cantar aquella cançó, per a mi ha estat un moment feliç ja que m'ha ajudat a veure com els mestres poden captar l'atenció ràpidament i ensenyar qualsevol cosa., fins i tot vaig tornar a cantar la cançó un altre dia amb una mestra diferent que estava amb mi. 

Espero que a vosaltres també tingueu moments tant bonics com aquests i que es puguin compartir, et motiva a continuar aprenent i a tenir més confiança en un mateix.

Gerard Garcia Monreal

Per què mosseguen els nens i nenes?

Hola companys i companyes,

Ja ha passat la nostra primera setmana intensiva a les escoles i el tema que vull compartir amb vosaltres és aquest: per què els nens i nenes mosseguen? Com s'ha de tractar aquest conflicte amb els infants? I amb les famílies?

Durant aquesta setmana, dos dels nens més grans de la meva classe de caminants (1-2 anys) han començat a mossegar als seus companys. El motiu d'aquest fet, segons la mestra, és perquè encara no saben verbalitzar i per a ells és una manera d'exterioritzar allò que senten. Estic totalment d'acord amb aquesta teoria, ja que en la majoria de casos que hem enxampat als nens en l'acte és perquè algun altre nen/a li volia treure la joguina o el molestava.

Tot seguit, he vist com la mestra ha agafat al nen que ha mossegat per reganyar-lo, dient-li: No! No es mossega! Mira quin mal li has fet al teu company! No es mossega! Amb la boca es donen petons!  Mentrestant, l'infant que ha sigut mossegat es queda allà plorant. Un cop ha reganyat a l'altre, aleshores va a atendre al nen que ha sigut mossegat posant-li una mica d'oli d'àrnica, diuen que és "mano de santo"!

Pel que fa al tractament que li dona la mestra a aquest conflicte, considero què primer hauria d'atendre al nen que ha sigut mossegat i després reganyar a l'altre, ja que per la seva conducta no mereix que l'atenguin primer. Esteu d'acord? Creieu que és correcte com reganya al nen que mossega?

D'altra banda, he observat com la mestra ha informat a totes les famílies que hi ha nens a l'aula que mosseguen. Crec que això està molt bé, ja que és una acció preventiva. Tanmateix, he pogut escoltar com comunicava als pares que un nen havia mossegat al seu fill/a. Ella sempre començava dient: em sap molt greu, perquè no ho he pogut evitar, però... Per últim, també he pogut escoltar algunes reaccions de les famílies, com per exemple: oh! Bueno, no pateixis, és normal. Són nens petits; O d'altres com: ostres, qui ha sigut? Aquesta última, més característica de les avies. 

També és important parlar de com la mestra ha comunicat a les famílies que el seu fill/a mossega. Per exemple, els deia: Mireu avui en (nom) ha mossegat a un dels seus companys, l'he reganyat i no l'ha tornat a fer en tot el dia. És normal perquè és la seva manera d'expressar les disconformitats, però s'ha de vigilar i parlar amb ell. Les reaccions d'aquestes famílies va ser: ostres! em sap molt greu, ho sentim! Parlarem amb ell!

Però aquest divendres, va ser un dia complicat. Un d'aquest dos nens, va mossegar tres cops i d'altres que vam poder evitar. La mestra el va reganyar moltes vegades i finalment, el va seure a una trona i el va lligar. Seguidament, li va donar una nina i li va dir que si tenia ganes de mossegar que mossegues a la nina, ja que com era una joguina no li faria mal. El nen plorava i plorava. Personalment, la mestra em va comentar que els pares li havien tret el xumet de sobte i que ella creia que per aquest motiu mossegava. A la tarda, quan van arribar els pares els va dir el mateix que a mi, que el seu fill havia estat molt rabiós en aquest dia i que podia ser pel xumet. Els pares deien que creien que pel xumet no era, però tampoc sabien per què. La mare li va comentar a la mestra que feia dos dies que li havia tret el biberó i que precisament el divendres al matí no s'havia pres la llet. Finalment, van acordar observar-lo per intentar esbrinar que li passa.

Què penseu sobre això? Per què creieu que ho va fer tantes vegades en un mateix dia? Esteu d'acord com la mestra el tracta?

He estat cercant informació sobre aquest tema, ja que el considero molt interessant. Us passo links d'articles per si us interessa. Personalment, m'han fet reflexionar moltíssim i segurament, com a futures mestres o mares/pares haurem de viure aquestes situacions.

http://mestres.ara.cat/elsprimerspassos/2010/01/12/quan-no-puc-dir-el-que-sento/

http://guixinfantil.grao.com/revistas/guix-infantil/002-estrategies-per-observar-i-avaluar-els-racons/mossegar-es-cosa-de-criatures

 

Jennifer Valencia

La importància de la immersió lingüística

La primera setmana intensiva de pràctiques, ha estat molt intensa i molt profitosa. He pogut observar moltes més coses de les que vaig veure quan només anava els dimarts, les quals m'han fet canviar força la idea que tenia de l'escola.

Els dos dies amb la Laia, la meva fillola, han estat molt bé. Li he explicat tot el que he pogut i m'han passat molt ràpid. A més, he sentit molt interès en l'escola per la seva part. Avui en entrar a la classe tots em preguntaven per ella i jo els he hagut de dir que no podia venir més perquè havia d'anar a la seva escola.

Una de les coses que més m'han sorprès ha estat la classe d'ahir que vam fer d'anglès, vaig gaudir com una més observant la motivació i participació dels nens. El mestre que ve els dijous a fer-los anglès és natiu i ve una hora per setmana. No utilitza ni una paraula en català, però els infants l'entenen perfectament i li demanen per anar al lavabo o per beure aigua en anglès. Això em va fer reflexionar en què l'altra mestra, que els fa la materia les dues hores restants, també podria fer l'esforç de parlar-los tota l'estona en anglès perquè és molt profitós. Vosaltres que en creieu?

Bàrbara Rodríguez             15.11.2013

Apadrinar em fa reflexionar



Avui he anat amb la meva fijola, l’Anna, a l’escola de pràctiques, on ens esperava un dia diferent als altres, avui teníem espectacle.

                                            

Pel dematí, els nens i nenes de la classe de sant Nicolau ( P5), ens han representat la història de la cuca de llum, on jo he participat com ha una de les tres narradores.

Posteriorment, hem anat al pati amb els nens i les nenes de Sant Nicolau i els de dofins (P4 aula on estic habitualment).

El pati que ens tocava avui te diferents espais, l’espai de les motos,  els tricicles i  els patinets, l’espai de sorra amb la caseta i l’espai de futbol i basquet. Tots aquest patis no estan delimitats amb la resta de l’escola.

A l’Anna, li ha sobtat que cap nen o nena sortís del pati per donar una volta per la resta de l’escola sense permís. Tenint en compte, que els nens de primària poden entrar i sortir del pati dels d’infantil sempre que volen, i és una gran temptació.

Això, em fa plantejar-me com nens que tenen algun tipus de necessitat educativa específica de l’escola, poden arribar a entendre i dur a terme consignes com les del pati i d’altres més senzilles no són capaços de portar-les a terme.

M’agradaria saber quin és filtre d’informació que els fa  captar o distorsionar la informació que reben de l’entorn.

A partir d’aquest plantejament, m’he adonat de que una de les coses que no m’agradaven de l’escola, potser no es tan negativa. A l’escola del Mar hi ha molts especialistes,  i penso que el fet de no tenir la mateixa mestra durant un mínim d’hores seguides al dia, fa que la mestra pugui anar perdent informació en petits moments que pot semblar insignificant, però que en conjunt poden donar moltes respostes a preguntes sobre l’infant.

 Però també, m’he adonat que els canvis de mestra faciliten que els nens més dispersos o aquells que tenen necessitats educatives especifiques puguin tornar del seu món, perquè aquest canvi els crida l’atenció.

Per tant, em fa estar indecisa sobra quin pot ser l’equilibri entre obtenir informació globalment enriquidor i estimular l’atenció del infants amb NEE, dins d’un grup de 26 alumnes on 6 dels quals tenen algun tipus de necessitat ja sigui social, motriu, cognitiva o emocional.

Vosaltres on penseu que esta l’equilibri?

Mireia Arranz