Cercar en aquest blog

dimecres, 13 de novembre del 2013

Apadrinar em fa reflexionar


Avui he anat amb la meva fijola, l’Anna, a l’escola de pràctiques, on ens esperava un dia diferent als altres, avui teníem espectacle.
                                            
Pel dematí, els nens i nenes de la classe de sant Nicolau ( P5), ens han representat la història de la cuca de llum, on jo he participat com ha una de les tres narradores.

Posteriorment, hem anat al pati amb els nens i les nenes de Sant Nicolau i els de dofins (P4 aula on estic habitualment).
El pati que ens tocava avui te diferents espais, l’espai de les motos,  els tricicles i  els patinets, l’espai de sorra amb la caseta i l’espai de futbol i basquet. Tots aquest patis no estan delimitats amb la resta de l’escola.

A l’Anna, li ha sobtat que cap nen o nena sortís del pati per donar una volta per la resta de l’escola sense permís. Tenint en compte, que els nens de primària poden entrar i sortir del pati dels d’infantil sempre que volen, i és una gran temptació.

Això, em fa plantejar-me com nens que tenen algun tipus de necessitat educativa específica de l’escola, poden arribar a entendre i dur a terme consignes com les del pati i d’altres més senzilles no són capaços de portar-les a terme.

M’agradaria saber quin és filtre d’informació que els fa  captar o distorsionar la informació que reben de l’entorn.

A partir d’aquest plantejament, m’he adonat de que una de les coses que no m’agradaven de l’escola, potser no es tan negativa. A l’escola del Mar hi ha molts especialistes,  i penso que el fet de no tenir la mateixa mestra durant un mínim d’hores seguides al dia, fa que la mestra pugui anar perdent informació en petits moments que pot semblar insignificant, però que en conjunt poden donar moltes respostes a preguntes sobre l’infant.

 Però també, m’he adonat que els canvis de mestra faciliten que els nens més dispersos o aquells que tenen necessitats educatives especifiques puguin tornar del seu món, perquè aquest canvi els crida l’atenció.

Per tant, em fa estar indecisa sobra quin pot ser l’equilibri entre obtenir informació globalment enriquidor i estimular l’atenció del infants amb NEE, dins d’un grup de 26 alumnes on 6 dels quals tenen algun tipus de necessitat ja sigui social, motriu, cognitiva o emocional.


Vosaltres on penseu que esta l’equilibri?


Mireia Arranz

2 comentaris:

  1. Hola Mireia, jo sí que trobo enriquidor el fet de que els infants vagin canviant de mestres durant el dia perquè van canviant d'aires i, no per això els infants han d'estar menys atesos perquè ha d'haver compenetració i comunicació entre la tutora i els especialistes. També trobo molt interessat que els infants tinguin diferents mestres perquè gràcies a això tenen la oportunitat de conéixer diferents metodologies i diferents maneres de ser. Amb això últim vull dir que si tenen la mala sort de tenir una tutora una mica millorable o que sempre empra una mateixa metodologia, quan ve l'especialista és un fet favorable pels infants. A més, això ho dic des de l'experiència que estic tenint, en què els especialistes fan les classes molt més innovadores i més dinàmiques, i que es comuniquen molts aspectes dels infants

    Bàrbara

    ResponElimina
  2. Hola,

    Personalment, estic d'acord amb la Barbara. Sempre parlem que hi ha d'haver una cohesió i un treball conjunt entre mestres i especialistes. Així com, també considero enriquidor que els infants s'adaptin a diferents formes de ser i de fer. La meva pregunta és: com tracta la teva escola l'atenció a la diversitat? Els especialistes es porten als nens amb NEE a una altra aula o estan a l'aula i treballen paral·lelament amb la mestra tutora?

    Jennifer

    ResponElimina