Ja ha passat la nostra primera setmana intensiva a les escoles i el tema que vull compartir amb vosaltres és aquest: per què els nens i nenes mosseguen? Com s'ha de tractar aquest conflicte amb els infants? I amb les famílies?
Durant aquesta setmana, dos dels nens més grans de la meva classe de caminants (1-2 anys) han començat a mossegar als seus companys. El motiu d'aquest fet, segons la mestra, és perquè encara no saben verbalitzar i per a ells és una manera d'exterioritzar allò que senten. Estic totalment d'acord amb aquesta teoria, ja que en la majoria de casos que hem enxampat als nens en l'acte és perquè algun altre nen/a li volia treure la joguina o el molestava.
Tot seguit, he vist com la mestra ha agafat al nen que ha mossegat per reganyar-lo, dient-li: No! No es mossega! Mira quin mal li has fet al teu company! No es mossega! Amb la boca es donen petons! Mentrestant, l'infant que ha sigut mossegat es queda allà plorant. Un cop ha reganyat a l'altre, aleshores va a atendre al nen que ha sigut mossegat posant-li una mica d'oli d'àrnica, diuen que és "mano de santo"!
Pel que fa al tractament que li dona la mestra a aquest conflicte, considero què primer hauria d'atendre al nen que ha sigut mossegat i després reganyar a l'altre, ja que per la seva conducta no mereix que l'atenguin primer. Esteu d'acord? Creieu que és correcte com reganya al nen que mossega?
D'altra banda, he observat com la mestra ha informat a totes les famílies que hi ha nens a l'aula que mosseguen. Crec que això està molt bé, ja que és una acció preventiva. Tanmateix, he pogut escoltar com comunicava als pares que un nen havia mossegat al seu fill/a. Ella sempre començava dient: em sap molt greu, perquè no ho he pogut evitar, però... Per últim, també he pogut escoltar algunes reaccions de les famílies, com per exemple: oh! Bueno, no pateixis, és normal. Són nens petits; O d'altres com: ostres, qui ha sigut? Aquesta última, més característica de les avies.
També és important parlar de com la mestra ha comunicat a les famílies que el seu fill/a mossega. Per exemple, els deia: Mireu avui en (nom) ha mossegat a un dels seus companys, l'he reganyat i no l'ha tornat a fer en tot el dia. És normal perquè és la seva manera d'expressar les disconformitats, però s'ha de vigilar i parlar amb ell. Les reaccions d'aquestes famílies va ser: ostres! em sap molt greu, ho sentim! Parlarem amb ell!
Però aquest divendres, va ser un dia complicat. Un d'aquest dos nens, va mossegar tres cops i d'altres que vam poder evitar. La mestra el va reganyar moltes vegades i finalment, el va seure a una trona i el va lligar. Seguidament, li va donar una nina i li va dir que si tenia ganes de mossegar que mossegues a la nina, ja que com era una joguina no li faria mal. El nen plorava i plorava. Personalment, la mestra em va comentar que els pares li havien tret el xumet de sobte i que ella creia que per aquest motiu mossegava. A la tarda, quan van arribar els pares els va dir el mateix que a mi, que el seu fill havia estat molt rabiós en aquest dia i que podia ser pel xumet. Els pares deien que creien que pel xumet no era, però tampoc sabien per què. La mare li va comentar a la mestra que feia dos dies que li havia tret el biberó i que precisament el divendres al matí no s'havia pres la llet. Finalment, van acordar observar-lo per intentar esbrinar que li passa.
Què penseu sobre això? Per què creieu que ho va fer tantes vegades en un mateix dia? Esteu d'acord com la mestra el tracta?
He estat cercant informació sobre aquest tema, ja que el considero molt interessant. Us passo links d'articles per si us interessa. Personalment, m'han fet reflexionar moltíssim i segurament, com a futures mestres o mares/pares haurem de viure aquestes situacions.
Jennifer Valencia
Hola jennifer,
ResponEliminaCom ja saps treballo desde fa uns anys en una escola bressol. En aquest temps m'he trobat amb diferents situacions amb nens que mosseguen, tant de la meva aula, com d'un altre.
Els nens poden mossegar per diferents motius però els més habituals són ,per les dos opcions que has posat tu.
La primera és per falta d'habilitat lingüística verbal. El nens d'aquesta edat diuen poques paraules, i estan en una etapa emocionalment difícil, ja que encara estan en una fase oral i alhora en una etapa egocèntrica. Per tant, la situació de disputa per joguines, espais o persones és habitual. La seva manera de comunicar el que volen és mitjançant comunicació no verbal, i si no els hi funciona el més habitual es la mossegada.
Una de les coses que jo faig quan em toca l'aula d'un any és fer un joc de rol en la reunió d'inici de curs. Els pares aprenen igual que els nens experimentant les situacons, i reflexionant sobre elles.
Si ho penses si a tu et tapessin la boca i et volguessin robar potser arribarias a certs extrems.
D'altra banda els nens també reaccionen als canvis de manera inesperada i les mossegades són habituals. Els canvis poden ser per germans nous, canvi de casa, separació de pares, canvi de habits, etc. I en aquest cas hi ha un canvi de habits, potser l'haurien de fer més pausat, primer el biberó i desprès el xumet.
Potser als pares també se'ls hauria d'explicar que si els hi treuen el xumet tenen la boca lliure, i poden practicar la comunicació verbal, i que potser aquesta etapa de les mossegades acabarà abans.
La reacció de la mestra no em sembla l'adient, tot i que l'entenc. Primer s'ha d'atendre al que han fet mal, sense deixar a l'altre marxar ràpid, perquè els nens d'aquesta edat s'obliden amb facilitat del que fan i perquè ho fan. Potser per això la teva mestra agafa primer el nen que mossega, que al que ha mossegat. L'arnica´és "mano de santo" és veritat, hi ha mestres que fins hi tot posen fairy, que jo ho he vist. I va bé però no se si és massa adequat.
En quant a mossegar les nines, no em sembla bé, perquè li esta ensenyant que pot tractar malament les joguines, i això tampoc és el més adequat la veritat.
Espero que millori la situació!
Mireia Arranz
En quant a les famílies hi ha de tot, però poques són les que entenen la situació, però moltes vegades és per desconeixement. i les avies són complicades s'ha d'anar amb tacte perquè no volen que els altres nens mossegin al seu nen estimat.