Amb molta il·lusió a l'aula de la Lluna

Hola companys/es!!!

Espero que les practiques us estiguin anant d’allò més bé!! Referent a les meves pràctiques us he de dir que els infants cada dia em sorprenen positivament amb nous gestos, noves mirades... En aquest curt període he vist com els infants van madurant dia rere dia.

Quan vaig arribar a l’aula de la Lluna (classe mixta) alguns infants gatejaven, d’altres no, i només una nena ja caminava. Ara aquesta segona setmana puc dir-vos que: quasi tots els infants caminen “amb seguretat”, es fan entendre d’allò més bé i busquen les nostres mirades (la de la tutora i la meva).

El cas més sorprenent és el d’una nena que constantment plorava perquè només volia estar a la falda i a la que estava a terra plorava durant estona i estona però aquesta setmana la menuda ha fet un canvi d’allò més sorprenent... No plora quasi mai, està intentant “aprendre” a gatejar, tolera molt més bé que l’adult no estigui 100% per ella, i comença a manipular el material que els hi proporcionem. A què és degut aquest canvi?

També m’agradaria compartir amb vosaltres que tot i que els infants són molt menuts, hi ha alguns que busquen als seus companys per compartir alguna cosa, per “explicar-li” el que ha descobert, per donar-li la pipa o fer-lo dormir... He de dir que cada infant em fa entendre el que vol i que em treuen un somriure d’orella a orella cada dia.

Finalment, dir-vos que cap a finals de la primera setmana vaig aconseguir adaptar-me al ritme dels infants, a entendre les seves mirades i les seves poquíssimes “paraules”. Estic gaudint de totes les petites coses i sorprenent-me cada dia amb els seus gestos, les seves mirades i les seves inquietuds.

Marcela Andreu Alegre