Cercar en aquest blog
dissabte, 30 de novembre del 2013
Pa amb Oli i Sucre
Hola tothom
Aquesta última setmana ha estat molt especial a l'escola degut a que hem celebrat l'aniversari del fundador de les Escoles Pies Josep de Calassanç. Mai havia viscut una celebració així a l'escola amb molta alegria per part dels nens i les mestres, pel matí al patí va ser diferent per què varen venir el nens de 4t , 5e, 6e de Primària a l'escola dels petits per fer-lis la "Fireta" que eren un conjunt de jocs i activitats des des llençar pilotes contra construccions, pintar-se la cara, jugar a pirates, fer un circuit amb bicis petites., va ser molt bonic tot un ambient molt familiar dels nens grans amb els petits.
Per la tarda vem fer el berenar per tots els nens de l'escola que també el feien p4 i p5 i els de p3 feien les estovalles, el berenar era Pa amb Oli i Sucre, va ser molt divertit veure com preparaven els pa amb oli i sucre, experimentant i llepant el sucre i l'oli i olorant el pa. A més tots els cursos de p4 i p5 havien après durant aquells dies el poema de Miquel Martí Pol que es diu : Pa amb Oli i sucre". Quan tot estava preparat vem baixar al pati tota l'escola i vem deixar el pa a les taules decorades amb gomets pels nens de P3 i van posar una cançó i uns nens van recitar el poema que havien après i vem tastar el pa amb oli , per cert estava molt bo us ho recomano.
Els nens durant la setmana anterior ja m'havien explicat una mica en que cosistia el dia de la Fireta, el dia desprès de la celebració vem fer una fitxa per recordar aquest dia que la vaig trobar molt original consistia en retallar un dibuix que tenia forma de llesca de pa, posar-li cola líquida que previàment l'havien barregat les mestres amb pintura groga per què semblés oli i desprès una mica de sucre per sobre. Van quedar molt macos tots.
dijous, 28 de novembre del 2013
Experimentem amb arròs
La
primera setmana va ser esgotadora. Aquesta segona setmana he estat més còmode ja
que estava millor situat i sabia que fer i com en tot moment. La Fina
comparteix tots els dies amb mi el que fa i perquè ho fa. Li vaig demanar fins
hi tot fer l’activitat del teatre de titelles que va anar força bé. Tot hi això,
de totes les activitats em quedaria amb la d’experimentació (foto). Tan simple
com omplir d’arròs uns recipients, donar
unes culleres i pots d’Actimel. Els nens van gaudir una bona estona
aprenent les característiques d’aquest material.
Cada
dia ajudo a la Fina a canviar tots els bolquers de tots els nens. A vegades em
diu que ella s’ocupa dels que es fan “caca” però igualment els canvio quan puc.
L’hora
del pati és potser el moment on més pots aprendre dels petits. Quins són els
seus interessos, que li agrada fer, com ho fa, amb qui ho fa... Ha estat una setmana de pluges i els nens de
la classe dels elefants quasi no han pogut sortir i s’ha notat molt, estaven
més irritables, més nerviosos i molt més intranquils.Per
sort els darrers dies de la setmana va sortir el sol, els nens es van tranquil·litzar
força.
Etiquetes de comentaris:
Niu d'infants,
segona setmana,
Victor Naranjo
Primera setmana a Niu d'Infants!
Durant
la primera setmana m'he adonat realment de que el treball a l'escola bressol és
molt diferent que al de les aules de tres a sis anys. Per una banda es tracta
d'un treball molt més físic, com s'aprecia a la fotografia on surt la Fina (la
mestra) amb dos nens als braços i envoltada de més alumnes. Per altra banda la
flexibilitat a aquestes aules és total. El poder que té la mestra durant les
activitats i la forma de dur-les a terme és molt més gran que a les escoles de
3-6.
Durant
aquests primers dies he conegut molt més a fons als nens i a les famílies. Les
mares comparteixen amb mi algunes de les seves inquietuds.
Cada
dia fem una activitat. D'aquesta primera setmana em quedo amb l'activitat de
voles de colors, on ens tanquem a una habitació a les fosques amb pilotes de
fan llum.
Per
acabar diré que ha estat una setmana diferent ja que va venir un parell de dies
la meva fillola, que es va comportar molt bé tant amb mi com amb els nens i la
mestra.
Etiquetes de comentaris:
Niu d'infants,
primera setmana.,
Victor Naranjo
LA CARTA ALS REIS MAGS
Bona tarda companyes i company !
Ja ens queda molt poquet per poder seguir aprenent i gaudint de les escoles i dels infants. Jo personalment estic molt contenta amb la classe dels cargols i amb la meva tutora de pràctiques. No tinc ganes d'acabar-les i els trobaré molt a faltar.
Avui us volia explicar que dimarts, vaig anar al teatre amb els cargolets, a veure una obra de teatre titulada: La carta als reis mags. Ens ho vam passar molt bé tot i que era una obra que l'escola no coneixia, ja que a última hora per certs motius la van canviar, i no els hi va acabar de convèncer. Les mestres de p3 i p4 opinaven que era una mica llarga i només apareixien dos actors i titelles, sense música, sense colors, sense gaire cosa, fet que als nens i nenes no els hi va " atrapar " gaire. Però tot i així van sortir encantats.
Cal dir que la setmana d'abans d'anar al teatre la mestra ja els hi va començar a explicar que hi aniriem, com es titulava l'obra, i sobre tot tractant el tema dels reis; si sabien qui eren, quants, com eren, quan venien, etc. La veritat que em va sobtar moltísim ja que cap nen sabia qui eren els reis, no ho tenien interioritzat de l'any anterior! La tutora em deia que també ho van tractar a P3, però ja no se'n recordaven. A partir d'aquest dia una estoneta al dia es recordava aquesta sortida i es parlava una mica dels reis.
Quan vam arribar del teatre, al matí, es va fer una petita pinzellada recordant els personatges que van sortir, els noms de les titelles, de que tractava la obra de teatre... i a la tarda una altra vegada i ja eren tots uns experts. La veritat que ells s'ho van passar genial i jo encantada de poder haver experimentat una activitat fora de l'escola junts i poder observar les seves reaccions.
Fins aviat ! !
Meritxell.
Ja ens queda molt poquet per poder seguir aprenent i gaudint de les escoles i dels infants. Jo personalment estic molt contenta amb la classe dels cargols i amb la meva tutora de pràctiques. No tinc ganes d'acabar-les i els trobaré molt a faltar.
Avui us volia explicar que dimarts, vaig anar al teatre amb els cargolets, a veure una obra de teatre titulada: La carta als reis mags. Ens ho vam passar molt bé tot i que era una obra que l'escola no coneixia, ja que a última hora per certs motius la van canviar, i no els hi va acabar de convèncer. Les mestres de p3 i p4 opinaven que era una mica llarga i només apareixien dos actors i titelles, sense música, sense colors, sense gaire cosa, fet que als nens i nenes no els hi va " atrapar " gaire. Però tot i així van sortir encantats.
Cal dir que la setmana d'abans d'anar al teatre la mestra ja els hi va començar a explicar que hi aniriem, com es titulava l'obra, i sobre tot tractant el tema dels reis; si sabien qui eren, quants, com eren, quan venien, etc. La veritat que em va sobtar moltísim ja que cap nen sabia qui eren els reis, no ho tenien interioritzat de l'any anterior! La tutora em deia que també ho van tractar a P3, però ja no se'n recordaven. A partir d'aquest dia una estoneta al dia es recordava aquesta sortida i es parlava una mica dels reis.
Quan vam arribar del teatre, al matí, es va fer una petita pinzellada recordant els personatges que van sortir, els noms de les titelles, de que tractava la obra de teatre... i a la tarda una altra vegada i ja eren tots uns experts. La veritat que ells s'ho van passar genial i jo encantada de poder haver experimentat una activitat fora de l'escola junts i poder observar les seves reaccions.
Fins aviat ! !
Meritxell.
dimecres, 27 de novembre del 2013
2a Sessió de Joc Heurístic
Hola companys i
companyes!
Ahir vaig poder
observar la segona sessió de Joc Heurístic. No sé si ho recordeu, però la setmana
passada vaig fer l’entrada sobre la primera sessió, compartint amb vosaltres
alguns interrogants que em van sorgir.
Doncs bé, en
aquesta segona sessió, la mestra va treure el següent material: mànegues, tubs,
pots metàl·lics i cadenes. El material era molt menys variat que a la primera
sessió, però hi havia bastant per a que tots poguessin agafar. Tot i així, els
nens i nenes tampoc van jugar gaire.
La meva tutora es
va quedar molt sorpresa, ja que no entenia el perquè no li feien cas. Sempre hi
ha alguns que no els interessa, però en aquest cas són la gran majoria. Cal dir
que aquesta segona vegada, vam treure fóra de classe quasi totes les joguines,
però els infants agafaven les cadires, els coixins, s’estiraven al racó tou...
I ara, què passa?
Per què els nens i nenes continuen sense interessar-se pel joc heurístic? Pot ser
que el material no els agradi? O, encara que tenen un any, ja han passat l’etapa
del joc heurístic?
Salutacions.
Jennifer Valencia
dimarts, 26 de novembre del 2013
Tallers dins les aules!!
Hola a tots!!
Primer de tot dir-vos
que durant aquest període de pràctiques a l’Escola Bressol Soleia, està sent
una experiència molt positiva, tant personalment com professionalment. Ja que
he tingut la oportunitat d’observar diferents moments dins de l’escola que m’han
ajudat a guiar-me molt més en aquest món.
És per això, que voldria
compartir amb vosaltres una de les setmanes que he trobat molt interessant. Es
tracta doncs, de la setmana dels tallers dins de les aules. Va ser una setmana
molt enriquidora, ja que vaig tenir la oportunitat de veure diferents propostes
de les mestres cap als infants, sempre tenint en compte els gustos d’aquests.
Per tant, cada dia es tractava de fer un taller diferent dins d’una estança
(aula) diferent. Aquests tallers es basaven en la tardor, ja que és l’estació
la qual s’està treballant durant aquest semestre. Un dels aspectes a destacar d’aquesta
setmana de tallers, va ser la observació de les actituds dels diferents nens, ja que he
pogut veure que molts d’ells no estaven preparats per fer aquest tipus de
tallers, ja sigui per por o per vergonya. D’altra banda, esmentar que és molt
gratificant que els nens es puguin familiaritzar amb aquesta estació a través
de diferents activitats i a la vegada, arribar a passar-s’ho d’allò més bé
juntament amb els altres companys.
Per acabar comentar que
ha estat molt agradable l’observació durant aquests tallers, ja que en aquests
moments te’n adones que és molt important el benestar dels infants. És a dir,
que sempre s’ha de treballar amb ganes i amb molt d’entusiasme per tal de fer
possible un bon futur per aquests infants que tot just estan començant a créixer.
Evelyn Ccente
Hola a tots!
La
meva estada a les practiques esta resultant molt maca, la veritat és que no
tornaria a la Universitat! Em quedaria a la classe dels ànecs. Des del primer
dia fins ara hi ha agut molts canvis, alguns cap a millor i alguns no tant. Hi
ha nens que en molt poc temps han evolucionat de manera favorable en molts
aspectes, d’altres hauran de començar a ser tractats. La mestra ja ho esta
posant en marxa, a fet alguna entrevista amb pares, divendres vinent venen
diferents professionals a l’aula a observar a un infant, encara no esta
diagnosticat però creuen que te Autisme. Hi ha una nena àrab que es nega a fer
res a l’aula, es molt llesta però no s’implica, no parla,... un infant que per
el que podem observar la tutora i jo i anem comentant fa dies crida molt a l’aula
i fa molt de soroll i creiem que no hi sent bé, de fet el cridem i fins a la
tercera o quarta vegada no es gira. Podria tenir algun dèficit d’oïda cosa que esta
afectant al seu desenvolupament i a la vegada al seu aprenentatge diari. La
veritat és que m’estic implicant molt amb aquests alumnes, sóc una més de l’aula
i això s’agraeix. Treballo en una llar d’infants i havia estat a P5 al primer
Practicum, però cada curs, aula, infants, tutora, escola,.. són diferents i estic
aprenent moltes coses. Mai acabes de tenir un aprenentatge complert quan parles
d’infants per molta vocació que tinguis. Cada dia es un repte i una experiència
nova e irrepetible.
Els ànecs m’estan ensenyant i aportant moltes coses en el
meu aprenentatge i personalment em sento molt satisfeta.
Ens veiem aviat!
Aïda Vallejo
dilluns, 25 de novembre del 2013
Diferència entre la pissarra digital i el full
Hola companys i companyes,
A la meva classe hi ha la PDI, i la veritat és que m'encantaria en el meu futur com a mestra poder trobar-me en una classe amb una d'elles. Per començar perquè jo mai no m'havia imaginat que pogués tenir tantes funcions i tantes possibilitats de treballar... La mestra en un moment donat els posa contes de la web "Una mà de contes", els posa jocs de lectura i escriptura de la web edu365, a anglès fan jocs amb el vocabulari que han estat treballant... És una manera d'aprenentatge amb la qual els infants que avui dia que ens trobem a l'escola, se senten molt identificats i els crida molt més l'atenció.
Moltes vegades la mestra els posa activitats a la pissarra digital als infants que han acabat la feina, i en aquests moments es veu la motivació que agafen els infants que encara no han acabat i l'esforç que posen per acabar quan abans per poder ells també "jugar". I dic "jugar" perquè per ells és un joc però realment estan aprenent amb les activitats. Es nota que s'ho passen pipa, i l'únic que ha canviat ha estat el suport (de paper a pissarra digital).
Bàrbara Rodríguez 25.11.2013
diumenge, 24 de novembre del 2013
Fem Joc Heurístic!
Hola!
Aquesta segona
setmana de pràctiques a l’aula de caminants, he pogut observar com la meva
tutora ha realitzat la primera sessió de joc heurístic.
Després de l’acollida
a les famílies i als infants, la tutora em va demanar que sortís a la SUM (Sala
d’Usos Múltiples) amb la mestra complementària i els nens i nenes de l’aula perquè
necessitava preparar la classe, ja que faríem la primera sessió de joc heurístic.
Passats 10-15
minuts va sortir i va demanar als nens i nenes que recollissin les joguines de
la SUM perquè els havia preparat una sorpresa a l’aula. Els infants de seguida
van recollir i van marxar ràpidament, a la porta per veure que hi havia. Quan la mestra va
obrir, els infants van anar directes a agafar tot el material que hi
havia en el terra, que era molt variat. Podien trobar tubs de diferents mides i
colors, pals de fusta, cadenes metàl·liques, capses, pots metàl·lics, anelles de
fusta, taps de plàstic, etc. Els va posar música relaxant de fons i els va deixar fer. Al principi, tots manipulaven els materials, però
al cap de 5-10 minuts, la gran majoria van marxar a jugar a una altra cosa.
Mentre, la tutora observava als infants i feia les seves anotacions. La sessió va durar aproximadament 30 minuts.
Considero que el
joc heurístic és una activitat molt rica on s’exercita les capacitats físiques,
cognitives, emocionals i socials dels infants. I que als nens i nenes de 12 a
24 mesos els agrada molt, ja que gràcies al desenvolupament de la motricitat, passen
del joc exploratori (agafar el material, veure’l, tastar-lo, llençar-lo, picar
contra el terra o qualsevol objecte...) al joc que poden manipular, apilar,
classificar, ficar, omplir, buidar, enfilar, etc.
Aleshores, si als
infants els agrada, què va passar en aquesta sessió? Què va fallar perquè els
infants deixessin ràpidament de fer joc heurístic?
Personalment,
considero que potser que un dels errors fos que no va treure la resta de joguines
de la classe i per aquest motiu els nens i nenes podien escollir. D’altra
banda, també cal comentar que hi ha un racó a l’aula “fixa” on hi ha una taula
amb uns 5-6 pots metàl·lics amb diferents materials (cadenes metàl·liques,
cordons, cintes, taps de plàstic, etc.) amb els quals els infants acostumen a
jugar cada dia. Llavors, té sentit fer una primera sessió en general si
pràcticament, fan joc heurístic cada dia?
Després de la sessió,
la mestra em va facilitar uns fulls informatius sobre com s’ha de treballar el
joc heurístic i que compartiré amb vosaltres (si us interessa) quan tornem de les pràctiques.
Jennifer Valencia
Cada Infant busca el seu lloc
Hola a tots/es
Durant aquesta setmana mentre feiem un racó amb els
infants de la clase, li he fet un comentari a la mestra sobre el
comportament d'alguns infants i m'ha dit que les nenes eren les mes
tranquiles que els nens ja que són menys a l'aula però el que em va
dir desprès em va sorpredre i vaig poder.ho comprovar al cap d'una
estona. Hi ha una nena a l'aula que es dius Julia i que busca ser la
protagonista de tot el que es fa , s'avança abans de que vulguis
parlar i es una nena molt impacient. Pel que m'ha dit la mestra la
nena té baixa autoestima i per qualsevol fet que li pasa es posa a
plorar com si algú se li adelanta per agafar una cosa o si li
prenen, llavors la Julia també es comporta d'una manera autoritaria
cap als seus companys i també amb la seva mestra, li agrada manar
molt cap als altres i els i diu el que han de fer i tots l'han de
seguir. Es interesant per què és com una lluita de poder cap als
altres però al trobar-se insegura amb si mateixa es posa a plorar,
ho he observat aquests dies i passa moltes vegades.
A vegades també fa mals gestos cap als seus
companys i no sé si creu que es la millor manera de guanyar-se la
seva amistat o confiança.
Fa comentaris com "Si no em deixes jugar
deixaras de ser la meva amiga", " Aquesta joguina o aquests
colors són meus i prou " o "Si no em deixes els colors ja
no voldre que estiguis amb mi". I quan li has de rectificar allò
que ha fet o diu malament arrenca a plorar , desprès se li passa la
rabieta que pugui tenir i torna a jugar.
M'agradaria que si voleu opinar sobre aquesta
situació o teniu alguna experiència similar l'expliquesiu,
gràcies.
Gerard Garcia Monreal
La intenció a vegades no és suficient
Avui he estat parlant amb una persona que és mestra d’un centre educatiu del voltants a l’escola del mar, on faig practiques.
Aquesta persona, coneix la metodologia de l’escola i algunes de les mestres. Hem estat una estona intercanviant opinions sobre l’escola, i finalment hem arribat a la mateixa conclusió. És una escola que té un passat positiu, ja que va ser una escola innovadora en la seva època. Actualment els pares tenen una idea o imatge molt positiva, tot i que cap de les dues sap perquè, però realment té una metodologia molt tradicional, tot i que la intensió és no ser-ho, però a vegades amb la intenció no és suficient.
Hem plantejo com una escola tant innovadora per la seva època, pot acabar sent tradicional. Que ha passat durant aquest transcurs d’anys per perdre una bona pràctica educativa o no millorar-la? Com es pot fer perquè la ideologia i la bona pràctica educativa d’una escola no es perdi? Sobretot si el personal no l’escull la pròpia escola (escola pública).
Mireia arranz
L’ importància de
sentir-se còmode a les pràctiques
Hola companys i
companyes, com van les pràctiques?
En aquesta setmana el
que m’agradaria explicar realment, és que em sento molt còmode amb la classe
dels gegants de P5.
Crec que tots ja em
tenen la confiança suficient, ja que hem pregunten, explico les activitats quan
els i sorgeixen dubtes, o bé quan les
estan fent.
Noto que els nenes/es
compten amb mi com una guia i aguda en el seu aprenentatge.
En definitiva em
sento una més dins l’aula de p5C.
Crec i considero que
és molt important sentir-te així quan estàs fent les pràctiques ja que és un
moment per aprendre molt, treure pors i agafar experiència de la teva futura
professió.
Com ho veieu
vosaltres?
Després aquesta
setmana, hem començat a cantar nadales, ja que d’aquí poc faran la festa dels
avis, que consisteix en què tots els que poden venen a l’escola una tarda. Cada
curs d’infantil canten dues nadales i
tot seguit berenen tots junts .
Per aquesta raó he
descoberta dues nadales que m’han agradat molt i si teniu un moment ús les
recomano que les escolteu són: M’agrada el Nadal de Damaris Gelabert i És Nadal
de Teràpia de shock.
I per acabar la setmana, el divendres per la tarda vam celebrar Santa Cecília ( la
patrona de la Música), a l’auditori de l’escola tot infantil. Les mestres van preparar un
conte musical, és deia “ La cançó més bonica del món” on feien participar els
infants cantant les cançons, i tot seguit vam anar anar al pati per finalitzar
la setmana.
Laura Bigas
Hola companys,
Aquesta segona
setmana hem estat molt bé a l’aula. Han vingut menys nens i la tutora i jo hem
pogut estar més atentes a cada nen. Això
m’ha permès observar com són les respostes dels nens en el primer cicle d’infantil. Cada dia veig més interacció entre els nens i
jo. Un dels nens de la classe dels conills ha començat a caminar aquesta
setmana. Estar present en aquell moment i veure com ha evolucionat és molt
gratificant.
Un dubte que he
tingut aquesta setmana és com reaccionar quan els pares porten els nens malalts
a classe. Com ha professora que he de fer? Hauria de trucar als pares? O quan
el portin dir-li que no el poden deixar? O deixar que es quedi a l’escola amb
els altres nens?
Hola companys,
El més destacat
de la primera setmana de practiques intensives va ser l’apadrinament de la
fillola. Aquells dos dies vaig poder
veure algunes inquietuds que tenia la noia que em van recordar a les que teníem nosaltres a primer. En
general la primera setmana va ser molt tranquil.la i els nens van estar molt bé. Estar tants dies
amb ells va fer que els nens s’acostessin més a mi i em tinguessin més confiança.
dissabte, 23 de novembre del 2013
Amb molta il·lusió a l'aula de la Lluna
Hola companys/es!!!
Espero que les practiques
us estiguin anant d’allò més bé!! Referent a les meves pràctiques us he de dir
que els infants cada dia em sorprenen positivament amb nous gestos, noves
mirades... En aquest curt període he vist com els infants van madurant dia rere
dia.
Quan vaig arribar a l’aula de la Lluna (classe mixta) alguns infants gatejaven, d’altres no, i només una nena ja caminava. Ara aquesta segona setmana puc dir-vos que: quasi tots els infants caminen “amb seguretat”, es fan entendre d’allò més bé i busquen les nostres mirades (la de la tutora i la meva).
Quan vaig arribar a l’aula de la Lluna (classe mixta) alguns infants gatejaven, d’altres no, i només una nena ja caminava. Ara aquesta segona setmana puc dir-vos que: quasi tots els infants caminen “amb seguretat”, es fan entendre d’allò més bé i busquen les nostres mirades (la de la tutora i la meva).
El cas més
sorprenent és el d’una nena que constantment plorava perquè només volia estar a
la falda i a la que estava a terra plorava durant estona i estona però aquesta
setmana la menuda ha fet un canvi d’allò més sorprenent... No plora quasi mai,
està intentant “aprendre” a gatejar, tolera molt més bé que l’adult no estigui
100% per ella, i comença a manipular el material que els hi proporcionem. A què
és degut aquest canvi?
També m’agradaria
compartir amb vosaltres que tot i que els infants són molt menuts, hi ha alguns
que busquen als seus companys per compartir alguna cosa, per “explicar-li” el
que ha descobert, per donar-li la pipa o fer-lo dormir... He de dir que cada
infant em fa entendre el que vol i que em treuen un somriure d’orella a orella
cada dia.
Finalment, dir-vos que
cap a finals de la primera setmana vaig aconseguir adaptar-me al ritme dels
infants, a entendre les seves mirades i les seves poquíssimes “paraules”. Estic
gaudint de totes les petites coses i sorprenent-me cada dia amb els seus gestos,
les seves mirades i les seves inquietuds.
Marcela Andreu
Alegre
El més rellevant de la primera setmana de pràctiques
Hola Companys i companyes.
La primera setmana de
pràctiques, la veritat és que va anar molt bé. El més rellevant que m'agradaria
compartir amb vosaltres és que el passat dia 12 de novembre vam anar d'excursió
pel matí, a la Guàrdia Urbana, a la comissaria situada al costat de la parada
de metro Penitents.
La visita consistia
en què dos policies ens ensenyaven la comissaria i tot seguit les motos, cotxes
i furgonetes on podien pujar-hi els infants. Aquell moment va ser el més
divertit entre llums, sirenes...
Per acabar la visita,
ens van posar un vídeo de les tres bessones que anava sobre la seguretat vial,
on formulava preguntes i ells entusiasmats les responien.
El dia següent va venir la fillola, la
Rocío. Realment estic contenta de l'experiència però la Rocío la vaig trobar
una mica paradeta i em notava en bastants moments que parlava massa i em preocupava
el fet de si em feia pesada.
Doncs bé ella em va
dir que tot li havia quedat molt clar i que havia estat molt agust aquells dos
dies i sincerament això és el que em tranquil·litza.
Laura Bigas
diumenge, 17 de novembre del 2013
Una canço una il·lusió
Hola a tots.
Fa uns dies mentre a la clase on estic
de P4 a L'escola Pia de Mataró, va succeirme una fet molt curiós.
Mentre els infanst estaven cantan cançons que la mestra havia posat
en un cd i ella cantava, jo li vaig comentar-li que una de les
cançons que sonava que es deia "Un Yanqui " jo la coneixia
amb una altre versió i em va oferir que la cantés amb tot els nens
abans d'acabar la clase. Els nens estaven il·lusionats i jo una mica
nerviós ja que estava davant de 26 nens/es que em miravem amb
atenció. Els hi vaig cantar i alguns nens no els hi va agradar gaire
però hi havia que els hi havia agradat molt, al cap d'uns dies els
nens van demanar-me que la tornés a cantar aquí hem va sorprendre
molt que realment els agrades tant i que a més la cantaven quan estan fora de l'escola o a casa seva. Relament vaig adornar-me que amb un simle gest o cantar una cançó els infants la comprenen ràpidament i et demanen una i una altre vegada que tornis a cantar aquella cançó, per a mi ha estat un moment feliç ja que m'ha ajudat a veure com els mestres poden captar l'atenció ràpidament i ensenyar qualsevol cosa., fins i tot vaig tornar a cantar la cançó un altre dia amb una mestra diferent que estava amb mi.
Espero que a vosaltres també tingueu moments tant bonics com aquests i que es puguin compartir, et motiva a continuar aprenent i a tenir més confiança en un mateix.
Gerard Garcia Monreal
dissabte, 16 de novembre del 2013
Per què mosseguen els nens i nenes?
Hola companys i companyes,
D'altra banda, he observat com la mestra ha informat a totes les famílies que hi ha nens a l'aula que mosseguen. Crec que això està molt bé, ja que és una acció preventiva. Tanmateix, he pogut escoltar com comunicava als pares que un nen havia mossegat al seu fill/a. Ella sempre començava dient: em sap molt greu, perquè no ho he pogut evitar, però... Per últim, també he pogut escoltar algunes reaccions de les famílies, com per exemple: oh! Bueno, no pateixis, és normal. Són nens petits; O d'altres com: ostres, qui ha sigut? Aquesta última, més característica de les avies.
Ja ha passat la nostra primera setmana intensiva a les escoles i el tema que vull compartir amb vosaltres és aquest: per què els nens i nenes mosseguen? Com s'ha de tractar aquest conflicte amb els infants? I amb les famílies?
Durant aquesta setmana, dos dels nens més grans de la meva classe de caminants (1-2 anys) han començat a mossegar als seus companys. El motiu d'aquest fet, segons la mestra, és perquè encara no saben verbalitzar i per a ells és una manera d'exterioritzar allò que senten. Estic totalment d'acord amb aquesta teoria, ja que en la majoria de casos que hem enxampat als nens en l'acte és perquè algun altre nen/a li volia treure la joguina o el molestava.
Tot seguit, he vist com la mestra ha agafat al nen que ha mossegat per reganyar-lo, dient-li: No! No es mossega! Mira quin mal li has fet al teu company! No es mossega! Amb la boca es donen petons! Mentrestant, l'infant que ha sigut mossegat es queda allà plorant. Un cop ha reganyat a l'altre, aleshores va a atendre al nen que ha sigut mossegat posant-li una mica d'oli d'àrnica, diuen que és "mano de santo"!
Pel que fa al tractament que li dona la mestra a aquest conflicte, considero què primer hauria d'atendre al nen que ha sigut mossegat i després reganyar a l'altre, ja que per la seva conducta no mereix que l'atenguin primer. Esteu d'acord? Creieu que és correcte com reganya al nen que mossega?
D'altra banda, he observat com la mestra ha informat a totes les famílies que hi ha nens a l'aula que mosseguen. Crec que això està molt bé, ja que és una acció preventiva. Tanmateix, he pogut escoltar com comunicava als pares que un nen havia mossegat al seu fill/a. Ella sempre començava dient: em sap molt greu, perquè no ho he pogut evitar, però... Per últim, també he pogut escoltar algunes reaccions de les famílies, com per exemple: oh! Bueno, no pateixis, és normal. Són nens petits; O d'altres com: ostres, qui ha sigut? Aquesta última, més característica de les avies.
També és important parlar de com la mestra ha comunicat a les famílies que el seu fill/a mossega. Per exemple, els deia: Mireu avui en (nom) ha mossegat a un dels seus companys, l'he reganyat i no l'ha tornat a fer en tot el dia. És normal perquè és la seva manera d'expressar les disconformitats, però s'ha de vigilar i parlar amb ell. Les reaccions d'aquestes famílies va ser: ostres! em sap molt greu, ho sentim! Parlarem amb ell!
Però aquest divendres, va ser un dia complicat. Un d'aquest dos nens, va mossegar tres cops i d'altres que vam poder evitar. La mestra el va reganyar moltes vegades i finalment, el va seure a una trona i el va lligar. Seguidament, li va donar una nina i li va dir que si tenia ganes de mossegar que mossegues a la nina, ja que com era una joguina no li faria mal. El nen plorava i plorava. Personalment, la mestra em va comentar que els pares li havien tret el xumet de sobte i que ella creia que per aquest motiu mossegava. A la tarda, quan van arribar els pares els va dir el mateix que a mi, que el seu fill havia estat molt rabiós en aquest dia i que podia ser pel xumet. Els pares deien que creien que pel xumet no era, però tampoc sabien per què. La mare li va comentar a la mestra que feia dos dies que li havia tret el biberó i que precisament el divendres al matí no s'havia pres la llet. Finalment, van acordar observar-lo per intentar esbrinar que li passa.
Què penseu sobre això? Per què creieu que ho va fer tantes vegades en un mateix dia? Esteu d'acord com la mestra el tracta?
He estat cercant informació sobre aquest tema, ja que el considero molt interessant. Us passo links d'articles per si us interessa. Personalment, m'han fet reflexionar moltíssim i segurament, com a futures mestres o mares/pares haurem de viure aquestes situacions.
Jennifer Valencia
divendres, 15 de novembre del 2013
La importància de la immersió lingüística
La primera setmana intensiva de pràctiques, ha estat molt intensa i molt profitosa. He pogut observar moltes més coses de les que vaig veure quan només anava els dimarts, les quals m'han fet canviar força la idea que tenia de l'escola.
Els dos dies amb la Laia, la meva fillola, han estat molt bé. Li he explicat tot el que he pogut i m'han passat molt ràpid. A més, he sentit molt interès en l'escola per la seva part. Avui en entrar a la classe tots em preguntaven per ella i jo els he hagut de dir que no podia venir més perquè havia d'anar a la seva escola.
Una de les coses que més m'han sorprès ha estat la classe d'ahir que vam fer d'anglès, vaig gaudir com una més observant la motivació i participació dels nens. El mestre que ve els dijous a fer-los anglès és natiu i ve una hora per setmana. No utilitza ni una paraula en català, però els infants l'entenen perfectament i li demanen per anar al lavabo o per beure aigua en anglès. Això em va fer reflexionar en què l'altra mestra, que els fa la materia les dues hores restants, també podria fer l'esforç de parlar-los tota l'estona en anglès perquè és molt profitós. Vosaltres que en creieu?
Bàrbara Rodríguez 15.11.2013
dimecres, 13 de novembre del 2013
Apadrinar em fa reflexionar
Mireia Arranz
Avui he anat amb la meva fijola, l’Anna, a l’escola de pràctiques, on ens esperava un dia diferent als altres, avui teníem espectacle.
Pel dematí, els nens i nenes de la classe de sant Nicolau ( P5), ens han representat la història de la cuca de llum, on jo he participat com ha una de les tres narradores.
Posteriorment, hem anat al pati amb els nens i les nenes de Sant Nicolau i els de dofins (P4 aula on estic habitualment).
El pati que ens tocava avui te diferents espais, l’espai de les motos, els tricicles i els patinets, l’espai de sorra amb la caseta i l’espai de futbol i basquet. Tots aquest patis no estan delimitats amb la resta de l’escola.
A l’Anna, li ha sobtat que cap nen o nena sortís del pati per donar una volta per la resta de l’escola sense permís. Tenint en compte, que els nens de primària poden entrar i sortir del pati dels d’infantil sempre que volen, i és una gran temptació.
Això, em fa plantejar-me com nens que tenen algun tipus de necessitat educativa específica de l’escola, poden arribar a entendre i dur a terme consignes com les del pati i d’altres més senzilles no són capaços de portar-les a terme.
M’agradaria saber quin és filtre d’informació que els fa captar o distorsionar la informació que reben de l’entorn.
A partir d’aquest plantejament, m’he adonat de que una de les coses que no m’agradaven de l’escola, potser no es tan negativa. A l’escola del Mar hi ha molts especialistes, i penso que el fet de no tenir la mateixa mestra durant un mínim d’hores seguides al dia, fa que la mestra pugui anar perdent informació en petits moments que pot semblar insignificant, però que en conjunt poden donar moltes respostes a preguntes sobre l’infant.
Però també, m’he adonat que els canvis de mestra faciliten que els nens més dispersos o aquells que tenen necessitats educatives especifiques puguin tornar del seu món, perquè aquest canvi els crida l’atenció.
Per tant, em fa estar indecisa sobra quin pot ser l’equilibri entre obtenir informació globalment enriquidor i estimular l’atenció del infants amb NEE, dins d’un grup de 26 alumnes on 6 dels quals tenen algun tipus de necessitat ja sigui social, motriu, cognitiva o emocional.
Vosaltres on penseu que esta l’equilibri?
Mireia Arranz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)