Els cursos de renovació en la metodologia d'ensenyament haurien de ser obligatoris!

Un cop finalitzades les meves pràctiques, dir-vos que he estat encantada amb els infants, que he après moltíssim i ja estic desitjant tornar-hi!
L'escola m'ha agradat més conforme han anat passant els dies ja que la primera impressió va ser la d'una escola tradicional. El fet que us volia comentar és que aquesta escola em transmet la idea de que ha volgut innovar i es veu en les metodologies que empra: projectes, tallers, activitats internivell, ús de les TIC, però alhora treballa amb metodologia tradicional a l'hora d'ensenyar als infants la lectoescriptura. Com pot ser que avanci tant per una banda i per la banda d'ensenyar a llegir i escriure, ho facin com es feia vint anys enrere? Vaig preguntar-li a la mestra i les seves paral·leles treballen amb les mateixes fitxes.

Bàrbara Rodríguez       2.12.13

Amb molta il·lusió a l'aula de La Lluna

Hola companys/ companyes!!
Després d’aquestes tres setmanes de pràctiques m’agradaria compartir amb vosaltres la meva visió global. Al llarg d’aquests dies he anat “perdent” la vergonya i dia rere dia m’anava sentint més agust amb l’equip educatiu. Així doncs, he pogut anar preguntant to allò que no entenia i que no acabava d’entendre.

La tutora és una mestra molt carinyosa que para atenció a cada un dels infants, cada dia em sorprenia el tracte que té amb els infants. Sap mostrar molt d’afecte, molta tranquil·litat, seguretat i no només als infants i a les famílies sinó que també amb l’equip educatiu.
Cal que us digui que m’he adonat de lo complicat que pot arribar a ser treballar en equip i la importància d’un bon clima per treballar...

Referent als infants he notat com han anat madurant i han anat desenvolupant moltes de les seves capacitats.. Tot i que els infants són molt menuts he pogut observar com  uns intenten aprendre dels altres i cada un d’ells s’intenta comunica de la manera que pot. Com ja us vaig poder dir amb l’anterior entrada cada dia m’he endut una sorpresa positiva... Cal que us digui que aquestes tres setmanes m’han donat una sorpresa positiva ja que realment no pensava que aquesta etapa de 0-3 m’acabes agradant tant.

                                                                                        Marcela Andreu Alegre

Hola companys,

Aquesta ultima setmana ha vingut un grup de musica ha fer un petit concert per els nens.  Van tocar les cançons que escolten habitualment, això va fer que els nens mostressin més implicació. Un altre aspecte a destacar és que la tutora ha introduït nous racons a l’aula per els més grans. Els racons són de cuineta i de nines. Aquesta ultima setmana han vingut molt pocs nens, i en algun moment ens hem ajuntat amb els més grans i ha sigut molt interessant.

El divendres abans de marxar la tutora i jo vam ajuntar als nens i els vam explicar que jo marxaria però que tornaria en menys de tres mesos.

Mica en mica acomiadem la tardor!

Durant la última setmana de pràctiques, vam acabar de decorar la nostra estança lila amb fulles, teles, dibuixos fets pels nens, etc. Va ser una setmana bastant completa, ja que ens van venir a visitar unes noies, les quals ens van fer una petita actuació sobre la tardor. En aquesta actuació, van aparèixer moltes de les cançons que havíem après durant aquests dies, per tant, es tractaven de cançons molt conegudes pels infants. D'aquesta manera, l'actuació va ser molt alegre ja que els infants van ballar i cantar tots plegats, fins i tot, les mestres i la directora. Va ser un moment molt interessant veure als infants com estaven contents per què se sabien les lletres i les coreografies de les cançons. A més a més, vaig observar la diferència de nens que hi ha a l'hora de fer una activitat moguda i diferent.

Evelyn Ccente

Anem a la biblioteca!!

Hola Companys i Companyes!!

M'agradaria compartir amb vosaltres, una de les sortides més divertides de la segona setmana de pràctiques. La qual vam anar a passar un matí sencer a la biblioteca de Terrassa, aquesta es troba molt a prop de l'Escola Bressol la Soleia. Va ser un matí bastant entretingut, ja que els nens mai havien anat a visitar una biblioteca plena de diferents llibres. Molts nens i nenes es van quedar bocabadats al veure la quantitat de llibres que hi havia, tots eren diferents, alguns amb molts dibuixos, colors, amb diferents tactes, etc. En aquesta visita, ens va acompanyar una mestre de reforç, que juntament amb la referent de la biblioteca van explicar un llibre molt divertit, on tots els nens estaven emocionats en escoltar la petita historieta. Al arribar a l'escola, ja era l'hora de la recollida dels infants, i tots els menuts van anar a explicar als pares tot els llibres que havien anat a veure. Molts d'ells van anar a visitar un altre cop la biblioteca, però aquesta vegada acompanyats pels seus pares.

Per acabar comentar, que aquesta va ser una sortida molt divertida ja que vaig poder observar quins eren els gustos de cada infant en relació a la lectura. A més a més, només veure la cara dels infants al tenir tots aquells llibres davant, va ser un moment molt agradable.

Fins aviat!!
Evelyn Ccente

El respecte cap a la diversitat no entén de edats



El divendres va ser l’últim dia de practiques d’aquest primer semestre,  i un gran dia per descobrir les grandioses persones que hi ha dins d’una escola.

Pel dematí, vam anar a veure les curses de l’escola. Aquestes curses són peculiars, ja que a l’escola hi ha tres grups: els blaus, els blancs i els verds. Cada grup es composa per nens i nenes de entre 3  i 12 anys.

Els primers en fer la cursa van ser els nens de 3, 4 i 5 anys on cada infants competia amb el seu color, i no amb la seva classe.

Dic competia, perquè moltes escoles plantegen les curses com una competició, on l’únic objectiu és ser el millor, i no li donen importància al fet de participar amb l’esforç que per a cada nen i nena representa.

En aquesta escola no és així, i em vaig adonar quan van córrer els nens i nenes de 6, 7 i 8 anys. En aquesta segona cursa hi havia un nen que, té autisme i el soroll el posa molt nerviós.

Aquest nen quan veu les curses crida per animar als del seu grup com els altres, però a ell no li agrada que li facin quan corre, perquè es bloqueja.

Quan aquest nen es preparava a la fila, la directora pel micròfon, va recordar als espectadors que hi havia un nen que no li agradava que l’animessin, perquè es posava nerviós, i que quan ell sortís tothom havia de fer silenci.

Quan va començar la cursa, el públic animava amb bogeria, i semblava que hi hagués un gran descontrol, però quan a aquest nen li va tocar corre, va aparèixer la màgia del silenci. Tot el públic va fer silenci en el temps que aquest nen feia el recorregut, i quan va  arribar a la meta tothom va començar a animar a la resta de corredors.

Pell de gallina i plorera, no em vaig poder aguantar.

Les altres mestres em van dir que a elles el primer cop també els hi va passar, i que en cada cursa que surt aquest nen, se’ls i posa la pell de gallina.

Es aquell moment em vaig plantejar que és l’entorn qui limita a les persones.

D’aquest nen en un altre escola s’hagués dit que té una limitació per fer les curses, i potser, no participaria. Però en aquesta escola, és l’entorn de la cursa la que canvia perquè aquest nen pugui fer allò que sap fer, corre.

Ens em de plantejar que les persones no tenen límits, sinó que és l’espai que ens envolta el que limita, i aquest espai el podem canviar per poder-hi conviure tots tal i com som.

Aquesta és la conclusió a la que jo he arribat vosaltres hi esteu d’acord?

Mireu aquest vídeo, és la viva imatge del que jo vaig veure divendres.

https://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ

Mireia Arranz